Captació de so:

El so d'una producció audiovisual sol respondre a necessitats que cal cobrir en el mateix set. No cal dir que la principal és la presa de diàlegs, però sovint els tècnics de so han d'agafar altres sons per complementar el treball de postproducció. Els més habituals són els ambients sense diàlegs del lloc on s'ha enregistrat (de vegades són ambients de persones en un bar o un lloc públic), els sons puntuals d'objectes manipulats (una arma, un element d'un cotxe, una porta...). I també, sovint, es prenen diàlegs dels actors en les mateixes circumstàncies ambientals perquè l'escena presenta dificultats per la presa de diàleg i, si la visió de les boques és imperceptible, encara resulta més adequat.

A l'enregistrar el so en un a càmera, un enregistrador portàtil o qualsevol altre sistema caldrà controlar el volum d'enregistrament. La majoría d'aparells porten un mesurador com el de la imatge i algun sistema per regular el nivell d'entrada (recordeu un cop més que aquests aparells solen aportar la alimentació phantom per als micròfons que ho requereixin).

En els primers 2 vu-meters hi ha un indicador de pics (sobrepassat el "0") que no s'hauria d'encendre mai. L'aconsellable és que les veus d'una conversa es moguin en la zona groga (sobre els -12 db), per tal de deixar marge a una eventual pujada de to o crits. Un augment sobre els colors vermells pot ser tècnicament tolerable però comporta el risc de la distorsió si ens passem del "0" Amb el diàleg dels actors en l'assaig o explícitament regularem l'entrada de la gravadora per obtenir aquestes lectures. Hi ha enregistradors que permeten la inserció d'un compressor per tal de no saturar l'entrada, tot i que pot afectar la qualitat del so també pot preservar la qualitat tècnica.

La distància del micròfon a la font de so altera la qualitat de la captació:

El so directe cerca acostar-se el màxim a la boca de l'actor sense entrar en el quadre de càmera (tot i que , de vegades, s'hi entra comptant en que el micròfon s'esborrarà a postproducció)

El Lavalier o micròfon de solapa, s'ha de col·locar prop de la boca i (sovint) cal controlar la direcció en la que el personatge girarà el cap per tal de mantenir una conversa. Aquests micròfons es poden posar sota la roba, o en llocs dissimulats (cabells també)