El triangle d'exposició
- RIPA UdL
- 12 jul 2021
- 4 Min. de lectura
Depenent dels diversos elements que dugui una càmera, davant d'una escena determinada, el fotòmetre ens oferirà una lectura que dependrà de la llum de l'escena i la sensibilitat (ISO) del sensor (o pel·lícula) que tingui la càmera. Habitualment un fotòmetre ens dirà si estem sobre o sub-exposant, de manera que corregirem l'obturador (shutter) o el diafragma per tal d'equilibrar la quantitat de llum que rep el sensor)
Un fotòmetre té aquest aspecte:

I aquest, concretament, aquestes característiques:
GAMMA DE VISUALITZACIÓ
VELOCITAT DE CINEMA: ISO 3 A ISO 8000 en increments de 1/3 de STOP
FOTOGRAMES PER SEGON: 2 A 360 (per a càmeres de cinema).
TEMPS D'EXPOSICIÓ: 1/8000 segons a 30 minuts.
RESOLUCIÓ: digital de 0,1 stops; Analògic de 0,2 stops.
Veureu que hi ha una semiesfera blanca que s'utilitza per llegir la llum incident, situant el fotòmetre al lloc on es vol obtenir la lectura i apuntant a la font de llum principal. Sense aquesta esfera el fotómetre mesurarà la llum reflexada; l'hem de situar llavors a la posició de la càmera o a poca distància del lloc on volem obtenir la lectura, apuntant a l'element principal.
Per variar els paràmetres de lectura fins ajustar-los, la càmera disposa dels comandaments necessaris:
ISO: Referit a la sensibilitat sel sensor de captació. Com es pot veure en la imatge següent, la variació de la ISO pot alterar la capacitat de diferenciar tonalitats més altes o més baixes (aquí de blanc o de negre). El sensor de la càmera respon òptimament a una ISO determinada que no convé canviar, almenys sense saber com afectarà als blancs i els negres.

TEMPS D'EXPOSICIÓ: Anomenat obturador o shutter. És el temps en que la càmera exposarà cada fotograma. Lògicament l'obturació menor és la de la velocitat, a 25fps no es pot obturar a 1/15 de segon, per tant, en aquest cas, els passos començaran a 1/25 i seguiran 1/50 - 1/100 - 1/200 ... (dobla cada vegada). La variació del temps d'exposició també té un cert límit ja que a obturacions altes els moviments ràpids poden aparèixer sense fluïdesa. Un shutter 1/100 ja pot ser crític en alguns cassos.
De vegades l'obturació es defineix en graus, que serien els temps d'exposició a partir de que 360º seria l'exposició dels fps i a partir d'aquí cada vegada una valor proporcional a l'angle.

Sota la roda d'obturació hi ha l'exposició que correspondria a cada velocitat fps.
DIAFRAGMA: El diafragma és un sistema mecànic que porta cada òptica per tal d'oferir també una regulació de l'entrada de llum. Es tracta d'unes làmines que al girar obren o tanquen aquesta entrada de llum:

L'obertura de diafragma es un tret expressiu de la imatge. A diafragmes més oberts disminueix la profunditat de camp i és possible deixar el fons desenfocat. Així doncs sovint el diafragma ha de ser fix per tal de preservar aquesta decisió sobre com es veurà afectat el terme per darrera i pel davant del punt enfocat.

Com es pot veure dobla alternativament la quantitat.
FILTRES ND: Quan les possibilitats de canvi es redueixen encara ens queden els filtres ND. Aquests filtres poden reduir l'entrada de llum per tal de no variar ajustos crítics de càmera:

Com es pot observar una densitat 0,3 (ND0.3) redueix l'entrada de llum en un stop i així doblant la densitat es va augmentant d'stop en stop.
TRIANGLE D'EXPOSICIÓ:
Un cop vist això, i entenent que cada vegada que doblem el shutter, donem un pas de diafragma o doblem la ISO, es produeix una variació d'1 stop (en més o menys)
Doblar la ISO: Augmenta 1 espot
Tancar diafragma: Cada pas redueix 1 stop
Doblar shutter: Redueix 1 spot
ND: Cada 0,3 de densitat redueix 1 stop

En una lectura de fotòmetre determinada, cada pas que es fa cap a "+" o "-" s'ha de compensar en sentit contrari per un o una combinació dels altres dos elements. Per exemple: augmentar 2 stops de diafragma requerira reduir 2 stops de shutter o, alternativament d'ISO. També pot ser 1 stop d'ISO i 1 stop de shutter.
Així doncs, suposem que davant d'una determinada lectura de fotòmetre, volem variar el diafragma per tal d'aconseguir una determinada profunditat de camp. Suposem que la lectura del fotòmetre és:
ISO 400 - F/5,6 - Shutter 1/50
Si volem disminuir la profunditat de camp per veure el fons desenfocat haurem d'obrir diafragma (només el diafragma estableix la profunditat de camp). Suposem que el deixem a 1,4. Si observem el diagrama que hem vist abans veurem que hem augmentat l'entrada de llum en 4 stops. Ara hem de compensar aquests 4 stops reduint llum en altres llocs. Podem moure la ISO (sabent que no tenim massa marge) i també el shutter (que tampoc convé forçar). Tot i que podríem reduir dos stops de ISO (de 400 a 100) i dos de shutter (1/50 a 1/200); la millor solució és afegir un filtre ND 1.2 que reduirà en 4 stops la llum que entra sense afectar paràmetres crítics com la ISO o el shutter:
ISO 400 - F/1,4 - Shutter 1/50 + ND 1,2
Hi ha apps (algunes gratuïtes) pel telèfon mòbil que milloren la captació d'imatges tant fotogràfiques com de vídeo.
Comentários